
Però és ja poc després de començar a treballar de cataloguista que, el 1902, el "CU-CUT!" li accepta una sèrie de dibuixos que Junceda s'ha atrevit a enviar. I no solament surten publicats en el número següent del popular setmanari satíric, sinó que és ràpidament invitat a integrar-se al seu equip de col·laboradors. Les setmanades regulars del "CU-CUT!" pel gratificant ofici de dibuixant professional superen de llarg el seu sou d'esforçat cataloguista però no és fins que els encàrrecs li plouen de tot arreu i que el seu nom és ja molt popular que Junceda deixa els grans magatzems. Des d'aquest moment, Junceda desplega tota la seva capcitat de treball acceptant els encàrrecs més variats, il·lustrant llibres, cartells publicitaris, capçaleres, portades, orles i culs de llàntia.El 1905, amb la resta de col·laboradors del "CU-CUT!", s'integra a l'equip de "En Patufet", el setmanari infantil que acaba d'adquirir Josep Bagunyà i en les pàgines del qual no deixarà de col·laborar fins al 1938 quan el règim franquista prohibeix les publicacions en català. Paradoxalment, l'estil humorístic de Junceda, que tothom s'acorda en definir d'amable i suau, és el detonant de les ires dels oficials de la guarnició militar de Barcelona amb una caricatura apareguda al "CU-CUT!" on escarneix les contínues derrotes de l'exèrcit espanyol.
L'any 1910, Junceda il·lustra "Les extraordinàries aventures d'en Massagran" de Josep M. Folch i Torres, la primera novel·la en fascicles de la Biblioteca Patufet que publica aquest autor. I, el 1915, comença a il·lustrar també les seves Pàgines Viscudes. A partir de llavors, es converteix en l'il·lustrador "oficial" de Josep M. Folch i Torres, el seu alter ego en les pàgines de "En Patufet". Fins al punt que la prosa de Folch i el traç de Junceda es confonen sovint en la percepció del lector. Aquesta bona entesa professional també s'estén a l'àmbit personal. Escriptor i il·lustrador es professen mútua admiració i simpatia sense però arribar mai a intimar.
L'any 1948, Junceda mor a Blanes, deixant darrera seu una obra immensa i sobretot un estil, resultat d'influències molt diverses (Junceda reconeixia una veneració especial pels dibuixants japonesos, per Holbein, Apeles Mestres i George Delaw), que inspira un grapat de joves il·lustradors entre els quals destaquen Batllori Joffré o Serra Massana.
Font: Fundació Folch i Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada