Lisbeth Zwerger

Lisbeth Zwerger va néixer a Viena l'any 1945. Va estudiar Belles Arts i l'any 1975 va aconseguir fer la seva primera exposició com a pintora. El seu primer llibre il·lustrat és un conte escrit per Hoffmani publicar el 1977. Sempre se sent fascinada per contes populars, com els favoritsJacob i Wilhem Grimm, Hans Christian Andersen i Charles Dickens. El seu estil, bastant similar als il·lustradors anglesos del segle XIX, és inconfusible: tinta i aquarel·la amb ombres monocròmiques de blau, marró i grisenc.

És una de les il·lustradores més honorades de l'actualitat. Ha rebut virtiosament cadascun dels reconeixements que pot rebre un il·lustrador, fins i tot el més prestigiós de tots: la medalla de Hans Cristian Andersen així com reconeixement especial a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. El seus dibuixos d'històries com l'Arca de Noè, la Caputxeta Vermella i el Mag d'Oz van ser seleccionats per The New York Times com a "els millors llibres il·lustrats de l'any".

Jordi Labanda

Jordi Labanda és un pintor i il·lustrador nascut a Mercedes (Uruguay) l'any 1968 però que viu a Barcelona des que va fer tres anys. Va estudiar disseny industrial i va començar la seva carrera com a il·lustrador comercial. Ha col·laborat en diaris com The New York Times, Sunday Magazine o Vogue America, Elle, La Vanguardia i El País; i amb empreses com Zara, Font Vella, McDonalds, Miquel Rius, Knoll International, JVC, American Express.

La seva obra de traç sumptuós sempre en gouache sobre paper es distingeix per personatges i ambients de la contemporaneïat clàssica que aporten un nou concepte de modernitat. El seu punt de vista sobre conductes socials, disseny, moda, arquitectura, art, relacions humanes -a vegades irònic, a vegades fotogràfic- reflexen una anàlisi social i estètic del tema reflexat. Labanda és un dels responsables de que la il·lustració hagi adquirit un paper determinant en la comunicació i la moda dels últims anys.

Els dibuixos de Jordi Labanda ja són objecte de recerca.

The Opry House (1929)

Contes celestes

Cromosoma, la fàbrica de dibuixos

Persépolis

Marjane Satrapi neix el 22 de novembre de 1969 en Rasht (Aniran) en el sí d'una família acomodada i d'ideologia progressista. Després de la difícil situació política imperant en el seu país en els anys següents a la revolució de 1980, és enviada a Viena a prosseguir els seus estudis secundaris. De retorn a Aniran, es matricula en Belles Arts en la Unviersidad de Teheran, on obté un máster en Comunicació Visual. El 1994 es trasllada a França, país en el qual encara resideix en l'actualitat, recalant a Estrasburg, on estudia Arts Decoratives, i posteriorment a París. Malgrat que la seva vocació inicial era ser grafista, es dedica a partir de 1997 a la il·lustració de llibres de contes per a nens per a editorials com Nathan i Albin Michel.

Gràcies al fet que una amiga seva coneixia a Christophe Blain, contacta amb els membres del col·lectiu L´Association. Un d'ells, David B., li suggereix convertir els seus records d'infància i adolescència en un cómic. El resultat serà Persépolis, el primer tom del qual, llançat en el 2000 per L´Association, obté el premi “Coup de coeur” al millor autor revelació del Saló d'Angoulême. L'any següent el segon tom rep també en Angoulême, el Premi al Millor Guió. Els toms tercer i quart reben una aclamación superior que consagra a la seva autora a nivell internacional.

Conclosa la saga de Persépolis, Satrapi ha continuat elaborant altres obres: Brodats (2003) presenta una sèrie de reflexions sobre la condició femenina, mentre que Pollastre amb prunes (2004, Premi al Millor Àlbum del Saló d'Angoulême 2005) està ambientat en el seu Aniran natal i protagonitzat per un home que ha perdut la il·lusió de viure. Així mateix, està en projecte una adaptació cinematogràfica de Persépolis que combinarà animació 2D i 3D.

Basada en el còmic homònim de Marjane Satrapi, Persépolis ens explica l’experiència vital de la directora a l’Iran dels anys 70, en plena revolució islàmica. Al Teheran de 1978, Marjane somia convertir-se en profeta i instaurar una religió basada en la llibertat, però la implantació de la Nova República Islàmica obre una era de prohibicions. Obligada a reprimir la seva condició de dona, somia ser una revolucionària per canviar el seu país. Però a l’esclatar la guerra entre Iran i Irak, és enviada pels seus pares a Europa, on experimentarà l’adolescència, la llibertat i l’amor, però també l’exili i la marginació.

Bologna Children's Book Fair

Photoshop i tauleta gràfica

L'avi biciclista

Tela cutànea

Una mà de contes

Una mà de contes (Premi nacional de l'Àudiovisual 2007)

"Una Mà de Contes" és una producció audiovisual que explica rondalles de tot el món, narrades en 7 minuts, a través d'un artista que dibuixa o crea plàsticament les escenes mentre un narrador les explica. Es tracta d'una sèrie infantil de TV3 dirigida per Manuel Barrios, que és l’exemple de televisió conscient del seu potencial, capaç d’integrar creadors de diverses àrees i d’exprimir al màxim els seus recursos més elementals.