Pep Montserrat

Pep Montserrat va néixer a Roda de Ter l'any 1966. Va començar a il·lustrar fulletons i llibres i revistes per a nens mentre acabava els estudis de Pintura Mural a Llotja, a Barcelona, l'any 1988. Després va estudiar Disseny Gràfic a l'escola Eina, també a Barcelona.

Des d'aleshores ha fet molts llibres infantils, alguns dels quals han estat guardonats amb premis com el Nacional del Ministerio de Cultura (1995), l'Internacional Catalònia (1997), el de la Generalitat de Catalunya (1998) o la inclusió a la llista d'honor del IBBY (1998). Té llibres publicats a diversos països d'Europa, així com als Estats Units, Brasil, Corea.

Des de 1996 treballa també com a il·lustrador de premsa, i ha treballat habitualment o ho fa actualment amb l'Avui, La Vanguardia, El País i The Chicago Tribune (Estats Units). També ha col·laborat puntualment amb The New York Times, The Wall Street Journal, The Boston Globe i també amb diverses revistes com Woman, Quéleer, Cuerpomente o Ser Padres i The New Yorker o Travel&Leisure entre d'altres. Ha estat el creador, amb la escriptora Montse Ganges, d'una sèrie d'animació per a televisió titulada 'Miniman', produïda per Cromosoma, i director d'art d'Edicions de la Magrana del 1995 al 2001.

Actualment, i des de 1998, imparteix classes d'Il·lustració a l'escola Massana de Barcelona.

Bona diada de Sant Jordi !!!!

Partick McDonnell

L'any 1994 Patrick McDonnell va crear la tira de còmic MUTTS que ara apareix en 700 diaris i 20 països. MUTTS ha estat descrit pel creador de Peanuts Charles Schulz com a "una de les tires de còmic millors de tots els temps." McDonnell ha rebut premis nombrosos per aquesta tira.

Previ a crear MUTTS, McDonnell va tenir una carrera reeixida com a il·lustrador d'autònom, publicant llibres, dibuixos animats per televisió i tires còmiques a Esports Illustred, Lector's Digest, Forbes, Time i moltes altres revistes nacionals.

D'acord amb la seva preocupació pel medi ambient, McDonnell's preocupació per l'entorn, tot del MUTTS els llibres són impresos en paper reciclat. Ell i la seva muller Karen O'Connell són vegetarians i viuen amb el seu gat MeeMow.

Emmanuel Larcenet

Emmanuel Larcenet, anomenat Manu L arcenet o Larcenet, (nascut el 6 maig del 1969 a Issy-les-Moulineaux) és un dibuixant francès. Del 1994 al 2006 va col·laborar en la revista Fluide Glacial per a la qual va realitzar històries humorístiques. A partir del 2000 els seus àlbums es publiquen a l'editorial Dargaud i particularment Le Combat Ordinaire, àlbum que va obtenir el premi al millor àlbum al Festival d'Ang ulema el 2004 la qual cosa l'ha convertit en un dels principals autors en francès. Viu actualment a Bois-d'Oingt.

Manu Larcenet va començar en el món del còmic el 1994, quan fou admès al si de Fluide Glacial. Les seues històries, impregnades de l'absurd, del destrellat i de l'humor paròdic, miren sovint de reüll l'esperit punk i són de la més pura escola Fluide. El 1998 va llançar Bill Baroud, espia que les seues aventures recorden les de Bob Morane, amb menys glamur. A més d'aquesta sèrie, va realitzar per a Fluide entre el 1998 i el 2005 nombroses històries curtes amb el tema d'Els superherois injustament desconeguts, també sobre Robin Hood (La Légende de Robin des Bois), o sobre la jungla que representa el món de l'empresa (Le Guide de la survie en entreprise). Els sis episodis de Minimal, el 2003, marquen una ruptura. A les seues pàgines, que es burlen de diferents intel·lectuals del còmic alternatiu Larcenet esdevé més mordaç i dur. Des de la fi del 2005 al 2006 dibuixa sobre els guions de Lindingre Chez Francisque, que evoca les converses de bar de francesos reaccionaris i raciste. El 2006 Larcenet es mostra en desacord amb l'evolució presa per Fluide Glacial i deixa la revista, després d'haver-ne estat un pilar durant 12 anys.

El 1994, Larcenet va crear Les Rêveurs de Rune i va autoeditar amb el seu germà Raôul, un joc de rol paròdic que es desenvolupa en l'univers dels càmpings de segona del sud de França. Del 1997 al 2004 Larcenet continua la seua carrera d'autor conegut pel gran públic col·laborant en Le journal de Spirou, principalment amb Jean-Michel Thiriet (La Vie est courte) i Gaudelette (Pedro le Coati).

A partir del 1997 Larcenet utilitza Les Rêveurs de Rune per a publicar obres més íntimes, vorejant l'experimentació, sota la influència de L'Association i de Lewis Trondheim, un dels seus pilars. De Dallas Cowboy (1997), Ex Abrupto (2005), utilitzant un traç més descurat, solt i expressiu, Larcenet s'interroga sobre la creació, la mort, o l'obesitat. Al sí d'aquesta estructura va publicar el 2006 Critixman obra dirigida contra els lectors de còmics autoproclamats crítics especialitzats, i també en la línia de Minimal, contra les posicions de certs autors que volen ser avantguardistes però resulten ser al capdavall uns pedants.

Horacio Elena

Horacio Elena va cursar estudis d'arquitectura, cinematografia i plàstica a La Plata (Buenos Aires, Argentina). Treballa en il·lustració infantil i juvenil, publicitat, disseny de portades de llibres, il·lustració mèdica, llibres interactius, CD-ROM, creació de pàgines web i dibuixos animats per ordinador.

A la dècada dels 60 resideix a Brasil, on estudia gravat en fusta. Viatja per l'Amazones i després resideix sis mesos a Perú. L'any 1969 viatja a Europa gràcies a una beca i finalment s'instal·la Sitges l'any 1975. Des de llavors combina la seva activitat pictòrica amb la il·lustració infantil, la publicitat i el disseny de llibres. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives aquí com a l'Amèrica del sud.

Muntañola

Joaquim Muntañola i Puig (Barcelona, 9 d'abril del 1914) és un dibuixant d'humor, comediògraf, publicista i escriptor. Va començar a dibuixar i a escriure a la revista En Patufet i a d'altres publicacions d'abans de la guerra, com El Be Negre, TBO, Lecturas o Papitu, utilitzant el pseudónim Kim. Fou un dels creadors més populars de la posguerra, al dibuixar a La Vanguardia, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen, i a moltes altres publicacions, com Don Balón, La PZ, Tururut!, El Tío Vivo, o el TBO, on creà entre d'altres el personatge "Josechu el Vasco". Dirigí la publicació infantil Atalaya i dibuixà pel·lícules de dibuixos animats juntament amb Josep Escobar, protagonitzades pel Faquir Gonzàlez. Associat amb Francesc Rovira-Beleta produí tambè diversos curts d'animació publicitaris. Es féu enormement popular dibuixant cada dia un acudit gegant en una tanca a la Plaça de Catalunya de Barcelona, i per les seves conferències còmiques a la ràdio. Ha escrit novel·les, articles i contes, obres de teatre de gran éxit -com "En Baldiri de la costa", "Ronyons de recanvi" o "Ja tenim sis-cents"-, ha realitzat grans campanyes de publicitat, ha fet guions ("Charlestón") i titols de crédit ("Once pares de botas") per a pel·lícules de cinema.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi l'any 2000, actualment col·labora setmanalment en dos programes de Catalunya Ràdio. L'any 2006 inaugurà l'exposició retrospectiva "Muntañola, l'art de riure, l'art de viure", comissariada per Jaume Capdevila i Néstor Macià, i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Honor Gat Perich a la seva trajectòria com a humorista gràfic. Avui fa 94 anys.

Lola Anglada

Lola Anglada va néixer a Barcelona l'any 1893. Les seves creacions literàries van estar dirigides, principalment, a nois i noies. En la seva vessant d'il·lustradora gràfica va ser deixeble de Joan Llaverias. Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri o La Mainada. Abans de la guerra civil, Lola Anglada va publicar llibres de narracions, il·lustrats també per ella, que van tenir força popularitat. Entre aquests llibres hi ha Monsenyor Llandardaix, En Peret i Margarida. Després de la guerra, també va escriure i il·lustrar altres llibres com En Martinet, La Barcelona dels nostres avis i La meva casa i el meu jardí. Lola Anglada va morir a Tiana, l'any 1984.

Carme Solé Vendrell

Carme Solé Vendrell va néixer al barri d'Horta de Barcelona l'any 1944. Va estudiar a l'Escola Massana i es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat uns 800 llibres infantils, entre els quals destaquen La lluna d'en Joan, L'aniversari, Raspall i Jo les volia.

Ha obtingut, entre d'altres, els premis Janus Korzak de Polònia l'any 1979, l'Apel·les Mestres el 1983 i el Catalònia el 1984. Ha il·lustrat texts propis i d'escriptors catalans contemporanis com Pere Calders, Miquel Martí i Pol i Salvador Espriu. També ha estat col·laboradora de Cavall Fort i ha realitzat sèries de dibuixos animats. Va contribuir a la fundació de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, de la que n'és presidenta des del 1987. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.