Perich

Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995) fou un humorista gràfic i escriptor català. Va ser el traductor de sèries franceses com Astérix el Gal , El Tinent Blueberry, Achilles Talon,... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda editorial Bruguera però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina. L'any 1966 va publicar el seu primer còmic en premsa en diaris com La Soli, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXprés, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya.

Assolí gran popularitat a la transició amb el seu llibre Autopista, paròdia del Camino de José María Escrivá de Balaguer on recopila aforismes, frases curtes i jocs de paraules més o menys polítiques aparegudes als periòdics i es va convertir en el llibre més venut de l'any. Després va publicar uns altres 20 llibres de característiques semblants, destacant entre ells els de la sèrie Noticias del 5º Canal. Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d'humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracies i, finalment, en la revista satírica El Jueves.

Va participar en nombroses exposicions col·lectives d'humor a França, Itàlia, Portugal Bèlgica, Alemanya i la majoria de països Llatinoamericans. En honor seu s'otorga el Premi internacional d'Humor Gat Perich a Llançà (Alt Empordà). Com a humorista satíric, aquí teniu algunes de les seves cites:

- L'home és l'animal més semblant a l'ésser humà.
- Fumar en excés és dolent. Beure en excés és dolent. Menjar en excés és dolent. Follar en excés és difícil.
- És absolutament imposible contemplar una posta de sol de prop. Per això l'home va inventar l'ou ferrat.
- Déu, diuen, està a tot arreu. No té gaire mèrit: la Coca-Cola també.
- Gràcies a la guerra, un no només pot morir pels seus ideals, sinó fins i tot pels d'un altre.
- La millor prova que als EEUU qualsevol pot arribar a ser president, la tenim en el seu president.
- L'esclavitud no s'ha abolit, s'ha posat en nòmina.

No time for nuts

La il·lustració animada cada cop aconsegueix nivells més elevats de sofisticació. Aquí teniu un petit episodi de l'Scrat, un dels personatges d'Ice Age. Els bojos per l'animació no us perdeu la web de Blue Sky Studios, els autors d'aquest treball.

Yes, Minister

Gerald Scarfe és l'il·lustrador d'aquesta magnífica i inconfusible careta. Gerard Anthony Scarfe va néixer a Londres l'any 1936. Com que era un nen que patia asma, quan estava malalt dedicava moltes estones a dibuixar i llegir. Després d'un breu període al Royal College of Art de Londres, es va establir pel seu compte com a dibuixant satíric, publicant les seves primeres caricatures al Punch magazine i Private Eye durant els anys 60. Des de llavors les seves obres han inclòs caracteritzacions grotesques de persones públiques de la reialesa i la política.

Ha exposat a Nova York, Osaka, Montreal, Los Àngeles, Sydney, Melbourne, Chicago i Londres. També ha dissenyat escenografia i vestuari per obres de teatre, òperes i musicals a Londres, Huston, Los Àngeles i Detroit. En l'àmbit audiovisual va realitzar la tapa del disc de Pink Floyd (The Wall, 1979) i posteriorment va dissenyar i dirigir l'animació del film d'aquest àlbum conceptual. També va treballar per a Disney dissenyant els personatges de la pel·lícula Hércules i posteriorment ha escrit i dirigit diversos documentals i pel·lícules en directe per a la BBC i Channel 4.

Ha publicat molts llibres sobre el seu treball, com Heroes & Villains: Scarfe at the Nathinal Portrait Gallery, que va publicar el setembre del 2003. El seu llibre més recent és Gerard Scarfe: Drawing Blood, 45 years of Scarfe uncensored, publicat el novembre de 2005. Ha estat caricaturista polític del The New Yorker magazine durant 14 anys i també pel diari londinenc The Sunday Times durant 40 anys, per qui continua treballant.

Ana Zurita

Ana Zurita (València, 1976)

Gaietà Cornet

Gaietà Cornet va néixer a Barcelona l'any 1878. Fill d'un conegut redactor del "Diario de Barcelona", de ben petit ja va mostrar la seva afició al dibuix. La mort prematura dels seus pares va fer que entrés a treballar a l'empresa Maquinista Terrestre i Marítima, on el seu oncle i tutor n'era el director. Entremig de feina i estudis es dedicava a il·lustrar peripècies d'estudiant amb tall humorístic, i justament aquestes il·lustracions van anar a parar a mans de l'editor de "L'Esquella de la Torratxa", la qual que va donar popularitat als seus dibuixos.

Quan "L'Esquella de la Torratxa" va començar a decantar-se cap al lerrouxisme, Gaietà Cornet es va sentir massa incòmode per continuar col·laborant-hi ja que ell professava unes arrelades conviccions catalanistes. El 1902, des de "La Veu de Catalunya" on publicava periòdicament una caricatura política, va participar a la gestació d'un nou setmanari catalanista i conservador de sàtira política: "CU-CUT!". Aquesta va ser l'etapa més creativa de Cornet. Durant deu anys, a més d'assumir-ne la direcció artística, Cornet va omplir literalment el setmanari de caricatures i ninots amb una fúria i una convicció abrandades. A més, a partir de l'adquisició de "EN PATUFET" per Josep Baguñà, el 1905, Cornet dibuixava indistintament per l'un o l'altre setmanari amb una capacitat de producció difícil d'explicar si es té en compte que treballava encara a jornada completa com a enginyer a la Maquinista. Posteriorment, i per fugir dels horaris d'oficina i dedicar més temps a la il·lustració, Cornet va aconseguir la càtedra de dibuix de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, moment a partir del qual va dedicar-se principalment a la caricatura política al "CU-CUT!" i col·laborar assíduement a "EN PATUFET".

Cornet era un home emprenedor i amb una capacitat de treball poc comuna, motiu pel qual va fundar la Unió de Fotogravadors, va assumir la presidència de l'Associació Espanyola d'Enginyers Industrials, i va tirar endavant moltes iniciatives editorials. Cornet va ser un dels millors dibuixants de "EN PATUFET". El seu estil precís, ràpid i senzill, l'extraordinària expressivitat dels seus personatges i la seva gràcia van dotar el setmanari d'una vivacitat i d'una alegria que li van guanyar molts lectors.

Com a curiositat, fins i tot la seva signatura era una jeroglífic il·lustrat:

Vegeu la web de la Fundació Folch i Torres (http://www.fundaciofolchitorres.org/cornet.htm)

Aplicacions tècniques de la il·lustració

Nucleus Medical Art