La il·lustradora Fina Rifà, barcelonina nascuda a Palma de Mallorca, ha tingut una formació diversa en pintura i dibuix. Amb la il·lustració del llibre Chiribit, de Marta Mata, el 1963, Fina Rifà comença una llarga trajectòria com a dibuixant que ja passa dels dos-cents títols. Especialitzada en la il·lustració de llibres infantils i juvenils, ha col·laborat en diverses editorials catalanes. La seva condició de mestra afegeix, a un estil personal, la característica de descripció comunicativa.
La seva obra ha estat exposada en diverses ciutats europees i periòdicament exposa a la Sala Rovira de Barcelona. Il·lustra regularment a les revistes Cavall Fort i Tatano. Forma part del seu Consell de Redacció. Ha il·lustrat cartells i programes per a entitats culturals i cíviques, logotips, portades de CDs, discos i cassets. També ha fet el disseny d'algunes joguines, un dels quals va merèixer un premi ADI/FAD l'any 1967. Publica articles sobre expressió plàstica i il·lustració en revistes especialitzades.
Ha participat com a professora a les Escoles d'Estiu, ha impartit cursos de formació de mestres a l'ICE de la Universitat de Barcelona i al de la Universitat Autònoma de Barcelona i cursos d'il·lustració a l'Escola Professional de la Diputació de Barcelona.
Joan Garcia Junceda neix a Barcelona el 13 de febrer de 1881. Orfe de pare militar a l'edat de deu anys, tot i els esforços de la seva mare, la mala situació econòmica de la família i la seva poca afició als estudis el porten a entrar als escriptoris d'uns grans magatzems de la ciutat amb només el batxillerat. La traça amb què, en les estones lliures, Junceda caricaturitza els seus companys de treball arriba aviat a oïdes de la gerència dels grans magatzems que el posa a treballar a la secció de Catàleg entre els dibuixants de la casa. Durant cinc anys, Junceda il·lustra el catàleg comercial d'aquells grans magatzems dibuixant cassoles, jocs de cafè, bateries de cuina, llenceria diversa, etc. Segurament aquest és el seu gran aprenentatge de dibuixant que li permetrà, més tard, excel·lir en el detallisme i la meticulositat dels seus treballs.
Però és ja poc després de començar a treballar de cataloguista que, el 1902, el "CU-CUT!" li accepta una sèrie de dibuixos que Junceda s'ha atrevit a enviar. I no solament surten publicats en el número següent del popular setmanari satíric, sinó que és ràpidament invitat a integrar-se al seu equip de col·laboradors. Les setmanades regulars del "CU-CUT!" pel gratificant ofici de dibuixant professional superen de llarg el seu sou d'esforçat cataloguista però no és fins que els encàrrecs li plouen de tot arreu i que el seu nom és ja molt popular que Junceda deixa els grans magatzems. Des d'aquest moment, Junceda desplega tota la seva capcitat de treball acceptant els encàrrecs més variats, il·lustrant llibres, cartells publicitaris, capçaleres, portades, orles i culs de llàntia.El 1905, amb la resta de col·laboradors del "CU-CUT!", s'integra a l'equip de "En Patufet", el setmanari infantil que acaba d'adquirir Josep Bagunyà i en les pàgines del qual no deixarà de col·laborar fins al 1938 quan el règim franquista prohibeix les publicacions en català. Paradoxalment, l'estil humorístic de Junceda, que tothom s'acorda en definir d'amable i suau, és el detonant de les ires dels oficials de la guarnició militar de Barcelona amb una caricatura apareguda al "CU-CUT!" on escarneix les contínues derrotes de l'exèrcit espanyol. L'any 1910, Junceda il·lustra "Les extraordinàries aventures d'en Massagran" de Josep M. Folch i Torres, la primera novel·la en fascicles de la Biblioteca Patufet que publica aquest autor. I, el 1915, comença a il·lustrar també les seves Pàgines Viscudes. A partir de llavors, es converteix en l'il·lustrador "oficial" de Josep M. Folch i Torres, el seu alter ego en les pàgines de "En Patufet". Fins al punt que la prosa de Folch i el traç de Junceda es confonen sovint en la percepció del lector. Aquesta bona entesa professional també s'estén a l'àmbit personal. Escriptor i il·lustrador es professen mútua admiració i simpatia sense però arribar mai a intimar.Junceda col·labora, a més, a una gran quantitat de revistes i publicacions diverses: La Tralla, D'Ací D'Allà, La Cuca-fera, L'Estevet, Bella Terra, Hojas Selectas, Lecturas, ...
L'any 1948, Junceda mor a Blanes, deixant darrera seu una obra immensa i sobretot un estil, resultat d'influències molt diverses (Junceda reconeixia una veneració especial pels dibuixants japonesos, per Holbein, Apeles Mestres i George Delaw), que inspira un grapat de joves il·lustradors entre els quals destaquen Batllori Joffré o Serra Massana.
Nascut el 15 de juny de 1927, Hugo Pratt pertanyia a una família veneciana de llinatge francès, anglès, marroquí i turc. Va passar la seva infantesa a Venècia durant el totalitarisme feixista. Des de petit ja tenia tendència a pèrdre's en la fantasia, inteessar-se pels còmics, la literatura anglosaxona i les pel·lícules de Hollywood. Des de l'any 37 al 42 Hugo Pratt va descobrir Abissínia -l'Etiòpia d'avui- ja que era fill d'un oficial colonial i militar italià. Tot i això, ell odiava colonialisme, i malgrat un període curt a l'exèrcit quan tenia 13 anys, s'aferrava a la seva amistat amb la gent africana contra qui hauria d'haver lluitat i al seu amor per les altres cultures. L'esperit cosmopolita de la seva família cap a algunes persones britàniques del partit oposat el convencia de l'absurditat de la guerra. Del 45 al 49 va treballar amb "Asso di Picche", un periòdic editat pels seus amics del grup de Venècia on hi tenien cabuda dibuixants i guionistes que agafaven inspiració dels còmics americans.
Del 49 al 62 va ser a l'Argentina, on continuava treballant de dibuixant i col·laborant principalment amb el gran guionista Pressionar G. Oesterheld (1919-1977). Va visitar els Estats Units, les Antilles, Amèrica del Sud i Brasil. Gràcies a la seva passió per westerns va descobrir l'Amerindian. Li agradaven perquè lluitaven contra el colonialisme dels blancs i li recordaven les poblacions que havia conegut a l'Àfrica. El 1960 va ser un any a Londres treballant per un editor anglès i posteriorment, del 62 al 70 va retornar a viure a Itàlia.
Després d'un període d'estancament en la seva carrera, Florenzo Ivaldi, un patró genovès de les arts, va finançar la publicació de la revista "Sergent Kirk", que publicava per la primera vegada a Europa els còmics del seu període argentí i, el juliol de 1967, "Balada de la Mar Salada", en la qual va aparèixer per primera vegada Corto Maltese. Des de 70 al 84, Pratt va viure a França, on Corto Maltese va esdevenir el personatge principal d'una sèrie de còmics publicada a la revista "Pif Gadge" i que li va suposar el reconeixement tant del públic general com dels crítics. Publicat com còmic, aquesta sèrie es va traduïr a quinze llengües diferents. Del 84 al 95 Pratt va viure a Suïssa tot i que va continuar viatjant des del Canadà fins a la Patagònia, i des de l'Àfrica fins a l'oceà pacífic. Hugo Pratt va morir de càncer el 20 d'agos del 1995.
Va deure el seu èxit internacional a Corto Maltese, un personatge psicològicament molt complex a resultes de les experiències de viatge i la capacitat d'invenció inacabable del seu autor. Gràcies a ell, els còmics s'han convertit finalment en un art.
Grazia Nidasio és una de les creadores de tires còmiques femenines italianes més famoses. Després dels seus estudis d'escultura va incorporar-se a Il Corriere dei Piccoli l'any 1953. Durant els anys 50 i 60 va il·lustrar diverses sèries de còmics, de les quals la més coneguda fou "Valentina Mela Verde", basada en històries de la vida diària de la família des del punt de vista d'una adolescent. Quan el personatge de la Valentina ja havia crescut, va passar el relleu a la seva germana Stefi, que després de la seva versió en paper va fer el salt a l'animació. ("Il mondo di Stefi")
La il·lustradora Fina Rifà, barcelonina nascuda a Palma de Mallorca, ha tingut una formació diversa en pintura i dibuix. Amb la il·lustració del llibre Chiribit, de Marta Mata, el 1963, Fina Rifà comença una llarga trajectòria com a dibuixant que ja passa dels dos-cents títols. Especialitzada en la il·lustració de llibres infantils i juvenils, ha col·laborat en diverses editorials catalanes. La seva condició de mestra afegeix, a un estil personal, la característica de descripció comunicativa.
