Una mà de contes

Crec que ja havia fet un post sobre UNA MÀ DE CONTES, però llavors encara no hi havia la web que trobareu ara. Podeu veure els contes (classificats per personatge, orígen geogràfic, tècnica, títol, autor i il·lustrador), entrar al taller (dibuixar, retallar i compondre , muntar o subtitular un conte) i visitar el blog. Una iniciativa genial que s'ha perfeccionat encara més!!

August Tharrats (Tha)

August Tharrats (Tha), va iniciar la seva carrera professional l'any 1970 a la revista infantil “Patufet”, després a l'Editorial Bruguera i cinc anys més tard al TBO. Allà hi va conèixer en Paco Mir (El Tricicle) i Sirvent, amb qui després va treballar a El Jueves durant 18 anys. Alhora, va començar a desenvolupar també la seva faceta com a músic de jazz.

Ha treballat també per als estudis Dreamworks en la visualització de personatges com els de la pel·lícula "Spirit" i ha publicat sèries per Norma Editorial. Les obres més recents són il·lustracions per a versions juvenils de clàssics com "Frankenstein" i "Dràcula", publicades per la col·lecció Petits Universals de La Galera.

Oliver Jeffers

Oliver Jeffers és un artista, dissenyador, il·lustrador i escriptor d'Irlanda del Nord. Es va graduar en Comunicació Visual a la Universitat d'Úlster. La seva obra, tant la figurativa com la il·lustració editorial, a estat exposada a Nova York, Dublin, Londres, Sydney, Washington DC i Belfast.

Se'l coneix pels seus dibuixos en llibres infantils com How to Catch a Star (2004), Lost and Found (2005), The Incredible Book Eating Boy (2007) i The Way Back Home (2007), a través dels quals ha guanyat diversos premis. Ja té a punt la propera publicació que sortirà el setembre del 2008: The Great Paper Caper.

L'estil il·lustratiu d'Oliver Jeffers utilitza tècniques mixtes i es pot descriure per la seva narrativa subtil i la composició de l'espai. Com a il·lustrador freelance ha treballat amb clients com Orange UK, Lavazza, Sony PSP, RCA Records, Starbucks, candycollective.com, Blanka, Graphic, Vacuum i Irish Times. La seva obra artística és el dibuix figuratiu sobre tela amb objectes tridimensionals.

Esborranys d'animació: Pixar

Pixar és una de les factories d'animació actuals amb una producció de les més avançades, només cal veure l'èxit que assoleix cada cop que llança una nova producció (Ratatouille, Wall-e, Toy Story, A Bug's life, Montsers Inc., The Incredibles...)

Walt Handelsman

Walt Handelsman ha guanyat dos cops el premi Pulitzer com a dibuixant editorial per a Newsday, on va començar el febrer de 2001. Abans Walt treballava per The Times-Picayune a Nova Orleans des de 1989-2001, El Scranton (PA) Temps des de 1985-1989, i una cadena de 13 Baltimore i weeklies suburbans de Washington des de 1982-1985.

Walt, de 51 anys i que actualment viu a Long Island, és llicenciat de La Universitat de Cincinnati i crea còmics que apareixen a uns 200 diaris al voltant del país i internacionalment. Es reimprimeixen freqüentment al Newsweek, USA Today, The New York Times, The Washington Post i The Chicago Tribune.

Perich

Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995) fou un humorista gràfic i escriptor català. Va ser el traductor de sèries franceses com Astérix el Gal , El Tinent Blueberry, Achilles Talon,... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda editorial Bruguera però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina. L'any 1966 va publicar el seu primer còmic en premsa en diaris com La Soli, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXprés, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya.

Assolí gran popularitat a la transició amb el seu llibre Autopista, paròdia del Camino de José María Escrivá de Balaguer on recopila aforismes, frases curtes i jocs de paraules més o menys polítiques aparegudes als periòdics i es va convertir en el llibre més venut de l'any. Després va publicar uns altres 20 llibres de característiques semblants, destacant entre ells els de la sèrie Noticias del 5º Canal. Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d'humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracies i, finalment, en la revista satírica El Jueves.

Va participar en nombroses exposicions col·lectives d'humor a França, Itàlia, Portugal Bèlgica, Alemanya i la majoria de països Llatinoamericans. En honor seu s'otorga el Premi internacional d'Humor Gat Perich a Llançà (Alt Empordà). Com a humorista satíric, aquí teniu algunes de les seves cites:

- L'home és l'animal més semblant a l'ésser humà.
- Fumar en excés és dolent. Beure en excés és dolent. Menjar en excés és dolent. Follar en excés és difícil.
- És absolutament imposible contemplar una posta de sol de prop. Per això l'home va inventar l'ou ferrat.
- Déu, diuen, està a tot arreu. No té gaire mèrit: la Coca-Cola també.
- Gràcies a la guerra, un no només pot morir pels seus ideals, sinó fins i tot pels d'un altre.
- La millor prova que als EEUU qualsevol pot arribar a ser president, la tenim en el seu president.
- L'esclavitud no s'ha abolit, s'ha posat en nòmina.

No time for nuts

La il·lustració animada cada cop aconsegueix nivells més elevats de sofisticació. Aquí teniu un petit episodi de l'Scrat, un dels personatges d'Ice Age. Els bojos per l'animació no us perdeu la web de Blue Sky Studios, els autors d'aquest treball.

Yes, Minister

Gerald Scarfe és l'il·lustrador d'aquesta magnífica i inconfusible careta. Gerard Anthony Scarfe va néixer a Londres l'any 1936. Com que era un nen que patia asma, quan estava malalt dedicava moltes estones a dibuixar i llegir. Després d'un breu període al Royal College of Art de Londres, es va establir pel seu compte com a dibuixant satíric, publicant les seves primeres caricatures al Punch magazine i Private Eye durant els anys 60. Des de llavors les seves obres han inclòs caracteritzacions grotesques de persones públiques de la reialesa i la política.

Ha exposat a Nova York, Osaka, Montreal, Los Àngeles, Sydney, Melbourne, Chicago i Londres. També ha dissenyat escenografia i vestuari per obres de teatre, òperes i musicals a Londres, Huston, Los Àngeles i Detroit. En l'àmbit audiovisual va realitzar la tapa del disc de Pink Floyd (The Wall, 1979) i posteriorment va dissenyar i dirigir l'animació del film d'aquest àlbum conceptual. També va treballar per a Disney dissenyant els personatges de la pel·lícula Hércules i posteriorment ha escrit i dirigit diversos documentals i pel·lícules en directe per a la BBC i Channel 4.

Ha publicat molts llibres sobre el seu treball, com Heroes & Villains: Scarfe at the Nathinal Portrait Gallery, que va publicar el setembre del 2003. El seu llibre més recent és Gerard Scarfe: Drawing Blood, 45 years of Scarfe uncensored, publicat el novembre de 2005. Ha estat caricaturista polític del The New Yorker magazine durant 14 anys i també pel diari londinenc The Sunday Times durant 40 anys, per qui continua treballant.

Ana Zurita

Ana Zurita (València, 1976)

Gaietà Cornet

Gaietà Cornet va néixer a Barcelona l'any 1878. Fill d'un conegut redactor del "Diario de Barcelona", de ben petit ja va mostrar la seva afició al dibuix. La mort prematura dels seus pares va fer que entrés a treballar a l'empresa Maquinista Terrestre i Marítima, on el seu oncle i tutor n'era el director. Entremig de feina i estudis es dedicava a il·lustrar peripècies d'estudiant amb tall humorístic, i justament aquestes il·lustracions van anar a parar a mans de l'editor de "L'Esquella de la Torratxa", la qual que va donar popularitat als seus dibuixos.

Quan "L'Esquella de la Torratxa" va començar a decantar-se cap al lerrouxisme, Gaietà Cornet es va sentir massa incòmode per continuar col·laborant-hi ja que ell professava unes arrelades conviccions catalanistes. El 1902, des de "La Veu de Catalunya" on publicava periòdicament una caricatura política, va participar a la gestació d'un nou setmanari catalanista i conservador de sàtira política: "CU-CUT!". Aquesta va ser l'etapa més creativa de Cornet. Durant deu anys, a més d'assumir-ne la direcció artística, Cornet va omplir literalment el setmanari de caricatures i ninots amb una fúria i una convicció abrandades. A més, a partir de l'adquisició de "EN PATUFET" per Josep Baguñà, el 1905, Cornet dibuixava indistintament per l'un o l'altre setmanari amb una capacitat de producció difícil d'explicar si es té en compte que treballava encara a jornada completa com a enginyer a la Maquinista. Posteriorment, i per fugir dels horaris d'oficina i dedicar més temps a la il·lustració, Cornet va aconseguir la càtedra de dibuix de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, moment a partir del qual va dedicar-se principalment a la caricatura política al "CU-CUT!" i col·laborar assíduement a "EN PATUFET".

Cornet era un home emprenedor i amb una capacitat de treball poc comuna, motiu pel qual va fundar la Unió de Fotogravadors, va assumir la presidència de l'Associació Espanyola d'Enginyers Industrials, i va tirar endavant moltes iniciatives editorials. Cornet va ser un dels millors dibuixants de "EN PATUFET". El seu estil precís, ràpid i senzill, l'extraordinària expressivitat dels seus personatges i la seva gràcia van dotar el setmanari d'una vivacitat i d'una alegria que li van guanyar molts lectors.

Com a curiositat, fins i tot la seva signatura era una jeroglífic il·lustrat:

Vegeu la web de la Fundació Folch i Torres (http://www.fundaciofolchitorres.org/cornet.htm)

Aplicacions tècniques de la il·lustració

Nucleus Medical Art

Moleskine Detour Exhibition

Moleskine és l'herència del quadern llegendari utilitzat durant els dos últims segles per artistes i pensadors, d'entre ells Vincent Van Gogh, Pablo Picasso, Ernest Hemingway i Bruce Chatwin. Moleskine Detour Exhibition és una exposició itinerant de llibretes il·lustrades per autors -artistes, arquitectes, directors, dissenyadors gràfics, il·lustradors i escriptors- reconeguts internacionalment. És un projecte dedicat a la cultura de viatge i la creativitat per tot el món. La idea inicial va ser convidar els autors a compilar llibretes d'esborranys sobre experiències viscudes per assedegar nòmades afamats d'aventures. L'objectiu era omplir un bloc amb la invenció d'un itinerari per a una expedició, un mapa d'un viatge, una aventura diària, el descobriment de quelcom d'espera impacient, el principi d'un viatge, els signes de llocs coneguts o desconeguts, l'exploració o la conquesta d'una regió mai vista, així com alguna cosa de la ciutat més visitada i estimada. Heus aquí alguns resultats, tot i que us convido a veure'n la resta.

Celia Grace Squire és una il·lustradora i artista freelance d'storyboard. Va néixer a Canadà i es va graduar en il·lustració al Camberwell College of Art l'any 2006. Celia ha exposat a Corsica Studios i a The Truman Brewery. També és cofundadora del projecte 'framebyframe' que col·lecciona les millors animacions més novedoses, crea un showreel i les projecta en cinemes prestigiosos. Celia va passar la major part dle 2005 dibuixant storyboards per diversos directors, d'entre els quals en destaca Clare Harvey per al curt One Minute Silence. Celia Squire desitja dedicar-se, tard o d'hora, a escriure i il·lustrar llibres per a infants.

Valeria Petrone va començar la formació en art a la seva Itàlia natal i després a Londres, on ha estudiar a la London's St.MArtins School of Art. Va romandre a Londres com a il·lustradora freelance durant diversos anys, fortament influenciada per la tradició de la il·lustració britànica de llibres infantils. Tot i que ha mantingut lligams amb editors del UK, ha ampliat l'abast de la seva activitat per incloure editors dels EUA, Japó i Itàlia, on viu ara. També fa il·lustració per editorials d'algunes revistes italianes i britàniques.

António Jorge Gonçalves

António Jorge Gonçalves, il·lustrador i artista de còmics portuguès, va iniciar-se al diari Se7e l'any 1980. La originalitat de l seu estil va ser visible aviat en el còmic "Liboa, de Táxi", una història sobre les memòries d'un taxista a Lisboa. Gonçalves va demostrar ser un mestre de les tires còmiques mudes, com es pot comprovar a la sèrie "O Senhor Abílio". El seu desig de crear pàgines abstractes i poètiques va fer que el seu treball fos menys adient per al públic en general. Probablement la seva creació més famosa sigui la sèrie policíaca "Filipe Seems".

Un dels seus treballs interessants com a il·lustrador són els seus dibuixos de persones seient al metro de 10 ciutats diferents del món. Ell s'està un promig de 3 setmanes a cada ciutat, fent prop de 300 dibuixos que procuren cobrir diferents moments del dia en diferents línies de metro. Podeu veure aquest projecte a la web http://www.subway-life.com/

Ignasi Blanch

Ignasi Blanch és il·lustrador, nascut a Roquetes, tocant al Delta de l'Ebre. Treballa dibuixant contes i llibres per a nens. Quan era petit es passava hores dibuixant i volia ser un dels creadors de les històries i dels còmics que li agradaven i sempre llegia. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i després es va desplaçar a Berlín, on va viure-hi durant tres anys. Allà va tenir la sort de coincidir amb la caiguda del mur i participar en projectes internacionals sobre el mur com East Side Gallery. També allà va estudiar-hi diverses tècniques de grabat i impressió gràfica i va decidir el seu futur com a il·lustrador de llibres. Ara treballa en diferents editorials i també dona classes d'il·lustració al Centre Fca.Bonnemaison (Diputació de BCN).

L'octubre de 2007 va posar en marxa el projecte "Humanitzem els Hospitals", pensat per decorar les parets i els sostres de les habitacions materno-infantils de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, un projecte pioner a Catalunya amb l'objectiu de crear una actitud positiva a la canalla hospitalitzada.

Vet aquí la petita Queralt !

Quentin Blake

Stuart Carlson

Stuart Carlson és el dibuixant editorial per Milwaukee Journal Sentinel. En general, les seves historietes segueixen un posicionament editorial moderat. Va començar en aquest diari l'any 1983 i des de llavors ha publicat en diversos mitjans que es distribueixen per tots els Estats Units -com ara New York Times, Newsweek, Washington Post, Barron's, Playboy i a l'ABC News' Nightline- motiu pel qual ha rebut diversos premis d'àmbit nacional.

Purple and Brown

Aardman Animation

Pep Montserrat

Pep Montserrat va néixer a Roda de Ter l'any 1966. Va començar a il·lustrar fulletons i llibres i revistes per a nens mentre acabava els estudis de Pintura Mural a Llotja, a Barcelona, l'any 1988. Després va estudiar Disseny Gràfic a l'escola Eina, també a Barcelona.

Des d'aleshores ha fet molts llibres infantils, alguns dels quals han estat guardonats amb premis com el Nacional del Ministerio de Cultura (1995), l'Internacional Catalònia (1997), el de la Generalitat de Catalunya (1998) o la inclusió a la llista d'honor del IBBY (1998). Té llibres publicats a diversos països d'Europa, així com als Estats Units, Brasil, Corea.

Des de 1996 treballa també com a il·lustrador de premsa, i ha treballat habitualment o ho fa actualment amb l'Avui, La Vanguardia, El País i The Chicago Tribune (Estats Units). També ha col·laborat puntualment amb The New York Times, The Wall Street Journal, The Boston Globe i també amb diverses revistes com Woman, Quéleer, Cuerpomente o Ser Padres i The New Yorker o Travel&Leisure entre d'altres. Ha estat el creador, amb la escriptora Montse Ganges, d'una sèrie d'animació per a televisió titulada 'Miniman', produïda per Cromosoma, i director d'art d'Edicions de la Magrana del 1995 al 2001.

Actualment, i des de 1998, imparteix classes d'Il·lustració a l'escola Massana de Barcelona.

Bona diada de Sant Jordi !!!!

Partick McDonnell

L'any 1994 Patrick McDonnell va crear la tira de còmic MUTTS que ara apareix en 700 diaris i 20 països. MUTTS ha estat descrit pel creador de Peanuts Charles Schulz com a "una de les tires de còmic millors de tots els temps." McDonnell ha rebut premis nombrosos per aquesta tira.

Previ a crear MUTTS, McDonnell va tenir una carrera reeixida com a il·lustrador d'autònom, publicant llibres, dibuixos animats per televisió i tires còmiques a Esports Illustred, Lector's Digest, Forbes, Time i moltes altres revistes nacionals.

D'acord amb la seva preocupació pel medi ambient, McDonnell's preocupació per l'entorn, tot del MUTTS els llibres són impresos en paper reciclat. Ell i la seva muller Karen O'Connell són vegetarians i viuen amb el seu gat MeeMow.

Emmanuel Larcenet

Emmanuel Larcenet, anomenat Manu L arcenet o Larcenet, (nascut el 6 maig del 1969 a Issy-les-Moulineaux) és un dibuixant francès. Del 1994 al 2006 va col·laborar en la revista Fluide Glacial per a la qual va realitzar històries humorístiques. A partir del 2000 els seus àlbums es publiquen a l'editorial Dargaud i particularment Le Combat Ordinaire, àlbum que va obtenir el premi al millor àlbum al Festival d'Ang ulema el 2004 la qual cosa l'ha convertit en un dels principals autors en francès. Viu actualment a Bois-d'Oingt.

Manu Larcenet va començar en el món del còmic el 1994, quan fou admès al si de Fluide Glacial. Les seues històries, impregnades de l'absurd, del destrellat i de l'humor paròdic, miren sovint de reüll l'esperit punk i són de la més pura escola Fluide. El 1998 va llançar Bill Baroud, espia que les seues aventures recorden les de Bob Morane, amb menys glamur. A més d'aquesta sèrie, va realitzar per a Fluide entre el 1998 i el 2005 nombroses històries curtes amb el tema d'Els superherois injustament desconeguts, també sobre Robin Hood (La Légende de Robin des Bois), o sobre la jungla que representa el món de l'empresa (Le Guide de la survie en entreprise). Els sis episodis de Minimal, el 2003, marquen una ruptura. A les seues pàgines, que es burlen de diferents intel·lectuals del còmic alternatiu Larcenet esdevé més mordaç i dur. Des de la fi del 2005 al 2006 dibuixa sobre els guions de Lindingre Chez Francisque, que evoca les converses de bar de francesos reaccionaris i raciste. El 2006 Larcenet es mostra en desacord amb l'evolució presa per Fluide Glacial i deixa la revista, després d'haver-ne estat un pilar durant 12 anys.

El 1994, Larcenet va crear Les Rêveurs de Rune i va autoeditar amb el seu germà Raôul, un joc de rol paròdic que es desenvolupa en l'univers dels càmpings de segona del sud de França. Del 1997 al 2004 Larcenet continua la seua carrera d'autor conegut pel gran públic col·laborant en Le journal de Spirou, principalment amb Jean-Michel Thiriet (La Vie est courte) i Gaudelette (Pedro le Coati).

A partir del 1997 Larcenet utilitza Les Rêveurs de Rune per a publicar obres més íntimes, vorejant l'experimentació, sota la influència de L'Association i de Lewis Trondheim, un dels seus pilars. De Dallas Cowboy (1997), Ex Abrupto (2005), utilitzant un traç més descurat, solt i expressiu, Larcenet s'interroga sobre la creació, la mort, o l'obesitat. Al sí d'aquesta estructura va publicar el 2006 Critixman obra dirigida contra els lectors de còmics autoproclamats crítics especialitzats, i també en la línia de Minimal, contra les posicions de certs autors que volen ser avantguardistes però resulten ser al capdavall uns pedants.

Horacio Elena

Horacio Elena va cursar estudis d'arquitectura, cinematografia i plàstica a La Plata (Buenos Aires, Argentina). Treballa en il·lustració infantil i juvenil, publicitat, disseny de portades de llibres, il·lustració mèdica, llibres interactius, CD-ROM, creació de pàgines web i dibuixos animats per ordinador.

A la dècada dels 60 resideix a Brasil, on estudia gravat en fusta. Viatja per l'Amazones i després resideix sis mesos a Perú. L'any 1969 viatja a Europa gràcies a una beca i finalment s'instal·la Sitges l'any 1975. Des de llavors combina la seva activitat pictòrica amb la il·lustració infantil, la publicitat i el disseny de llibres. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives aquí com a l'Amèrica del sud.

Muntañola

Joaquim Muntañola i Puig (Barcelona, 9 d'abril del 1914) és un dibuixant d'humor, comediògraf, publicista i escriptor. Va començar a dibuixar i a escriure a la revista En Patufet i a d'altres publicacions d'abans de la guerra, com El Be Negre, TBO, Lecturas o Papitu, utilitzant el pseudónim Kim. Fou un dels creadors més populars de la posguerra, al dibuixar a La Vanguardia, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen, i a moltes altres publicacions, com Don Balón, La PZ, Tururut!, El Tío Vivo, o el TBO, on creà entre d'altres el personatge "Josechu el Vasco". Dirigí la publicació infantil Atalaya i dibuixà pel·lícules de dibuixos animats juntament amb Josep Escobar, protagonitzades pel Faquir Gonzàlez. Associat amb Francesc Rovira-Beleta produí tambè diversos curts d'animació publicitaris. Es féu enormement popular dibuixant cada dia un acudit gegant en una tanca a la Plaça de Catalunya de Barcelona, i per les seves conferències còmiques a la ràdio. Ha escrit novel·les, articles i contes, obres de teatre de gran éxit -com "En Baldiri de la costa", "Ronyons de recanvi" o "Ja tenim sis-cents"-, ha realitzat grans campanyes de publicitat, ha fet guions ("Charlestón") i titols de crédit ("Once pares de botas") per a pel·lícules de cinema.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi l'any 2000, actualment col·labora setmanalment en dos programes de Catalunya Ràdio. L'any 2006 inaugurà l'exposició retrospectiva "Muntañola, l'art de riure, l'art de viure", comissariada per Jaume Capdevila i Néstor Macià, i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Honor Gat Perich a la seva trajectòria com a humorista gràfic. Avui fa 94 anys.

Lola Anglada

Lola Anglada va néixer a Barcelona l'any 1893. Les seves creacions literàries van estar dirigides, principalment, a nois i noies. En la seva vessant d'il·lustradora gràfica va ser deixeble de Joan Llaverias. Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri o La Mainada. Abans de la guerra civil, Lola Anglada va publicar llibres de narracions, il·lustrats també per ella, que van tenir força popularitat. Entre aquests llibres hi ha Monsenyor Llandardaix, En Peret i Margarida. Després de la guerra, també va escriure i il·lustrar altres llibres com En Martinet, La Barcelona dels nostres avis i La meva casa i el meu jardí. Lola Anglada va morir a Tiana, l'any 1984.

Carme Solé Vendrell

Carme Solé Vendrell va néixer al barri d'Horta de Barcelona l'any 1944. Va estudiar a l'Escola Massana i es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat uns 800 llibres infantils, entre els quals destaquen La lluna d'en Joan, L'aniversari, Raspall i Jo les volia.

Ha obtingut, entre d'altres, els premis Janus Korzak de Polònia l'any 1979, l'Apel·les Mestres el 1983 i el Catalònia el 1984. Ha il·lustrat texts propis i d'escriptors catalans contemporanis com Pere Calders, Miquel Martí i Pol i Salvador Espriu. També ha estat col·laboradora de Cavall Fort i ha realitzat sèries de dibuixos animats. Va contribuir a la fundació de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, de la que n'és presidenta des del 1987. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Fina Rifà

La il·lustradora Fina Rifà, barcelonina nascuda a Palma de Mallorca, ha tingut una formació diversa en pintura i dibuix. Amb la il·lustració del llibre Chiribit, de Marta Mata, el 1963, Fina Rifà comença una llarga trajectòria com a dibuixant que ja passa dels dos-cents títols. Especialitzada en la il·lustració de llibres infantils i juvenils, ha col·laborat en diverses editorials catalanes. La seva condició de mestra afegeix, a un estil personal, la característica de descripció comunicativa.

La seva obra ha estat exposada en diverses ciutats europees i periòdicament exposa a la Sala Rovira de Barcelona. Il·lustra regularment a les revistes Cavall Fort i Tatano. Forma part del seu Consell de Redacció. Ha il·lustrat cartells i programes per a entitats culturals i cíviques, logotips, portades de CDs, discos i cassets. També ha fet el disseny d'algunes joguines, un dels quals va merèixer un premi ADI/FAD l'any 1967. Publica articles sobre expressió plàstica i il·lustració en revistes especialitzades.

Ha participat com a professora a les Escoles d'Estiu, ha impartit cursos de formació de mestres a l'ICE de la Universitat de Barcelona i al de la Universitat Autònoma de Barcelona i cursos d'il·lustració a l'Escola Professional de la Diputació de Barcelona.

Junceda

Joan Garcia Junceda neix a Barcelona el 13 de febrer de 1881. Orfe de pare militar a l'edat de deu anys, tot i els esforços de la seva mare, la mala situació econòmica de la família i la seva poca afició als estudis el porten a entrar als escriptoris d'uns grans magatzems de la ciutat amb només el batxillerat. La traça amb què, en les estones lliures, Junceda caricaturitza els seus companys de treball arriba aviat a oïdes de la gerència dels grans magatzems que el posa a treballar a la secció de Catàleg entre els dibuixants de la casa. Durant cinc anys, Junceda il·lustra el catàleg comercial d'aquells grans magatzems dibuixant cassoles, jocs de cafè, bateries de cuina, llenceria diversa, etc. Segurament aquest és el seu gran aprenentatge de dibuixant que li permetrà, més tard, excel·lir en el detallisme i la meticulositat dels seus treballs.

Però és ja poc després de començar a treballar de cataloguista que, el 1902, el "CU-CUT!" li accepta una sèrie de dibuixos que Junceda s'ha atrevit a enviar. I no solament surten publicats en el número següent del popular setmanari satíric, sinó que és ràpidament invitat a integrar-se al seu equip de col·laboradors. Les setmanades regulars del "CU-CUT!" pel gratificant ofici de dibuixant professional superen de llarg el seu sou d'esforçat cataloguista però no és fins que els encàrrecs li plouen de tot arreu i que el seu nom és ja molt popular que Junceda deixa els grans magatzems. Des d'aquest moment, Junceda desplega tota la seva capcitat de treball acceptant els encàrrecs més variats, il·lustrant llibres, cartells publicitaris, capçaleres, portades, orles i culs de llàntia.El 1905, amb la resta de col·laboradors del "CU-CUT!", s'integra a l'equip de "En Patufet", el setmanari infantil que acaba d'adquirir Josep Bagunyà i en les pàgines del qual no deixarà de col·laborar fins al 1938 quan el règim franquista prohibeix les publicacions en català. Paradoxalment, l'estil humorístic de Junceda, que tothom s'acorda en definir d'amable i suau, és el detonant de les ires dels oficials de la guarnició militar de Barcelona amb una caricatura apareguda al "CU-CUT!" on escarneix les contínues derrotes de l'exèrcit espanyol.

L'any 1910, Junceda il·lustra "Les extraordinàries aventures d'en Massagran" de Josep M. Folch i Torres, la primera novel·la en fascicles de la Biblioteca Patufet que publica aquest autor. I, el 1915, comença a il·lustrar també les seves Pàgines Viscudes. A partir de llavors, es converteix en l'il·lustrador "oficial" de Josep M. Folch i Torres, el seu alter ego en les pàgines de "En Patufet". Fins al punt que la prosa de Folch i el traç de Junceda es confonen sovint en la percepció del lector. Aquesta bona entesa professional també s'estén a l'àmbit personal. Escriptor i il·lustrador es professen mútua admiració i simpatia sense però arribar mai a intimar.Junceda col·labora, a més, a una gran quantitat de revistes i publicacions diverses: La Tralla, D'Ací D'Allà, La Cuca-fera, L'Estevet, Bella Terra, Hojas Selectas, Lecturas, ...

L'any 1948, Junceda mor a Blanes, deixant darrera seu una obra immensa i sobretot un estil, resultat d'influències molt diverses (Junceda reconeixia una veneració especial pels dibuixants japonesos, per Holbein, Apeles Mestres i George Delaw), que inspira un grapat de joves il·lustradors entre els quals destaquen Batllori Joffré o Serra Massana.

Font: Fundació Folch i Torres

Hugo Pratt

Nascut el 15 de juny de 1927, Hugo Pratt pertanyia a una família veneciana de llinatge francès, anglès, marroquí i turc. Va passar la seva infantesa a Venècia durant el totalitarisme feixista. Des de petit ja tenia tendència a pèrdre's en la fantasia, inteessar-se pels còmics, la literatura anglosaxona i les pel·lícules de Hollywood. Des de l'any 37 al 42 Hugo Pratt va descobrir Abissínia -l'Etiòpia d'avui- ja que era fill d'un oficial colonial i militar italià. Tot i això, ell odiava colonialisme, i malgrat un període curt a l'exèrcit quan tenia 13 anys, s'aferrava a la seva amistat amb la gent africana contra qui hauria d'haver lluitat i al seu amor per les altres cultures. L'esperit cosmopolita de la seva família cap a algunes persones britàniques del partit oposat el convencia de l'absurditat de la guerra. Del 45 al 49 va treballar amb "Asso di Picche", un periòdic editat pels seus amics del grup de Venècia on hi tenien cabuda dibuixants i guionistes que agafaven inspiració dels còmics americans.

Del 49 al 62 va ser a l'Argentina, on continuava treballant de dibuixant i col·laborant principalment amb el gran guionista Pressionar G. Oesterheld (1919-1977). Va visitar els Estats Units, les Antilles, Amèrica del Sud i Brasil. Gràcies a la seva passió per westerns va descobrir l'Amerindian. Li agradaven perquè lluitaven contra el colonialisme dels blancs i li recordaven les poblacions que havia conegut a l'Àfrica. El 1960 va ser un any a Londres treballant per un editor anglès i posteriorment, del 62 al 70 va retornar a viure a Itàlia.

Després d'un període d'estancament en la seva carrera, Florenzo Ivaldi, un patró genovès de les arts, va finançar la publicació de la revista "Sergent Kirk", que publicava per la primera vegada a Europa els còmics del seu període argentí i, el juliol de 1967, "Balada de la Mar Salada", en la qual va aparèixer per primera vegada Corto Maltese.
Des de 70 al 84, Pratt va viure a França, on Corto Maltese va esdevenir el personatge principal d'una sèrie de còmics publicada a la revista "Pif Gadge" i que li va suposar el reconeixement tant del públic general com dels crítics. Publicat com còmic, aquesta sèrie es va traduïr a quinze llengües diferents.

Del 84 al 95 Pratt va viure a Suïssa tot i que va continuar viatjant des del Canadà fins a la Patagònia, i des de l'Àfrica fins a l'oceà pacífic. Hugo Pratt va morir de càncer el 20 d'agos del 1995.

Va deure el seu èxit internacional a Corto Maltese, un personatge psicològicament molt complex a resultes de les experiències de viatge i la capacitat d'invenció inacabable del seu autor. Gràcies a ell, els còmics s'han convertit finalment en un art.

Grazia Nidasio

Grazia Nidasio és una de les creadores de tires còmiques femenines italianes més famoses. Després dels seus estudis d'escultura va incorporar-se a Il Corriere dei Piccoli l'any 1953. Durant els anys 50 i 60 va il·lustrar diverses sèries de còmics, de les quals la més coneguda fou "Valentina Mela Verde", basada en històries de la vida diària de la família des del punt de vista d'una adolescent. Quan el personatge de la Valentina ja havia crescut, va passar el relleu a la seva germana Stefi, que després de la seva versió en paper va fer el salt a l'animació. ("Il mondo di Stefi")

Angela Glökler

Glenda Sburelin

Lisbeth Zwerger

Lisbeth Zwerger va néixer a Viena l'any 1945. Va estudiar Belles Arts i l'any 1975 va aconseguir fer la seva primera exposició com a pintora. El seu primer llibre il·lustrat és un conte escrit per Hoffmani publicar el 1977. Sempre se sent fascinada per contes populars, com els favoritsJacob i Wilhem Grimm, Hans Christian Andersen i Charles Dickens. El seu estil, bastant similar als il·lustradors anglesos del segle XIX, és inconfusible: tinta i aquarel·la amb ombres monocròmiques de blau, marró i grisenc.

És una de les il·lustradores més honorades de l'actualitat. Ha rebut virtiosament cadascun dels reconeixements que pot rebre un il·lustrador, fins i tot el més prestigiós de tots: la medalla de Hans Cristian Andersen així com reconeixement especial a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. El seus dibuixos d'històries com l'Arca de Noè, la Caputxeta Vermella i el Mag d'Oz van ser seleccionats per The New York Times com a "els millors llibres il·lustrats de l'any".

Jordi Labanda

Jordi Labanda és un pintor i il·lustrador nascut a Mercedes (Uruguay) l'any 1968 però que viu a Barcelona des que va fer tres anys. Va estudiar disseny industrial i va començar la seva carrera com a il·lustrador comercial. Ha col·laborat en diaris com The New York Times, Sunday Magazine o Vogue America, Elle, La Vanguardia i El País; i amb empreses com Zara, Font Vella, McDonalds, Miquel Rius, Knoll International, JVC, American Express.

La seva obra de traç sumptuós sempre en gouache sobre paper es distingeix per personatges i ambients de la contemporaneïat clàssica que aporten un nou concepte de modernitat. El seu punt de vista sobre conductes socials, disseny, moda, arquitectura, art, relacions humanes -a vegades irònic, a vegades fotogràfic- reflexen una anàlisi social i estètic del tema reflexat. Labanda és un dels responsables de que la il·lustració hagi adquirit un paper determinant en la comunicació i la moda dels últims anys.

Els dibuixos de Jordi Labanda ja són objecte de recerca.

The Opry House (1929)

Contes celestes

Cromosoma, la fàbrica de dibuixos

Persépolis

Marjane Satrapi neix el 22 de novembre de 1969 en Rasht (Aniran) en el sí d'una família acomodada i d'ideologia progressista. Després de la difícil situació política imperant en el seu país en els anys següents a la revolució de 1980, és enviada a Viena a prosseguir els seus estudis secundaris. De retorn a Aniran, es matricula en Belles Arts en la Unviersidad de Teheran, on obté un máster en Comunicació Visual. El 1994 es trasllada a França, país en el qual encara resideix en l'actualitat, recalant a Estrasburg, on estudia Arts Decoratives, i posteriorment a París. Malgrat que la seva vocació inicial era ser grafista, es dedica a partir de 1997 a la il·lustració de llibres de contes per a nens per a editorials com Nathan i Albin Michel.

Gràcies al fet que una amiga seva coneixia a Christophe Blain, contacta amb els membres del col·lectiu L´Association. Un d'ells, David B., li suggereix convertir els seus records d'infància i adolescència en un cómic. El resultat serà Persépolis, el primer tom del qual, llançat en el 2000 per L´Association, obté el premi “Coup de coeur” al millor autor revelació del Saló d'Angoulême. L'any següent el segon tom rep també en Angoulême, el Premi al Millor Guió. Els toms tercer i quart reben una aclamación superior que consagra a la seva autora a nivell internacional.

Conclosa la saga de Persépolis, Satrapi ha continuat elaborant altres obres: Brodats (2003) presenta una sèrie de reflexions sobre la condició femenina, mentre que Pollastre amb prunes (2004, Premi al Millor Àlbum del Saló d'Angoulême 2005) està ambientat en el seu Aniran natal i protagonitzat per un home que ha perdut la il·lusió de viure. Així mateix, està en projecte una adaptació cinematogràfica de Persépolis que combinarà animació 2D i 3D.

Basada en el còmic homònim de Marjane Satrapi, Persépolis ens explica l’experiència vital de la directora a l’Iran dels anys 70, en plena revolució islàmica. Al Teheran de 1978, Marjane somia convertir-se en profeta i instaurar una religió basada en la llibertat, però la implantació de la Nova República Islàmica obre una era de prohibicions. Obligada a reprimir la seva condició de dona, somia ser una revolucionària per canviar el seu país. Però a l’esclatar la guerra entre Iran i Irak, és enviada pels seus pares a Europa, on experimentarà l’adolescència, la llibertat i l’amor, però també l’exili i la marginació.

Bologna Children's Book Fair

Photoshop i tauleta gràfica

L'avi biciclista

Tela cutànea

Una mà de contes

Una mà de contes (Premi nacional de l'Àudiovisual 2007)

"Una Mà de Contes" és una producció audiovisual que explica rondalles de tot el món, narrades en 7 minuts, a través d'un artista que dibuixa o crea plàsticament les escenes mentre un narrador les explica. Es tracta d'una sèrie infantil de TV3 dirigida per Manuel Barrios, que és l’exemple de televisió conscient del seu potencial, capaç d’integrar creadors de diverses àrees i d’exprimir al màxim els seus recursos més elementals.